<%=Club.Nombre %>

Inés Pellicer i Sandra Albiñana debuten amb l'Amateur Femení


Dues jugadores van debutar el passat dissabte amb l’Amateur Femení de Pepe Pla en l’encontre davant el Mislata C: Inés Pellicer Arlandis i Sandra Albiñana Martí, si bé esta última una greu lesió la va privar d’haver-se estrenat la temporada passada.

Les dues jugadores van tindre la seua oportunitat al segon temps, eixint des de la banqueta, i per això hem volgut conèixer un poc més d’elles, ara que ja formen part de l’Amateur Femení.

Com són els teus inicis al món del futbol?

Sandra:La meua trajectòria comença des de ben menuda, em vaig iniciar jugant quan tenia sis anys i tots els entrenadors i entrenadores m'han aportat moltes coses bones i han fet que continue jugant a l'esport que més m'agrada. Des que vaig començar sempre vaig tindre les ganes de jugar amb l’equip amateur i veure quines eren les sensacions. Després de tots estos anys puc afirmar que el futbol m’ha aportat, a part d’una experiència molt bonica, tot i que no sols aprens de l'esport, sinó també una experiència d’amistat de la resta de companyes en les que comparteixes passió.

Inés: Vaig començar a Xeraco en un equip femení, que es fa desfer a l'any següent. Vaig seguir en l’equip masculí del meu poble, Xeresa. Fins que 3 anys després m’ho vaig deixar perquè no podia continuar en les categories masculines. A més els equips femenins eren escassos i no podia desplaçar-me fins als pobles que tenien equip. L'any passat vaig veure l’oportunitat però les restriccions no em van permetre jugar. Aquest any era l'any i em vaig llançar a l’aventura. Després de tant, torne al terreny de joc.

Tenies ganes de debutar a l'amateur femení?

Sandra: La veritat és que sí. Des del dia que vaig anar al primer entrenament, sabia que l'equip tenia molt bon ambient i que jugar amb elles seria una molt bona experiència. Entre nosaltres, l'ambient és molt bo i això, es veu reflectit al camp també.

Inés: Si, després de tant de temps sense jugar a futbol, ja pensava que no tornaria a tocar el camp i quan va arribar l’hora va ser emocionant.

Quines sensacions vas tindre el temps que vas estar jugant?

Sandra: M’he passat quasi un any sense jugar i va ser una experiència única, tornar a calfar abans del partit, anar amb la mentalitat que vas a jugar un partit i que has d'estar centrada em va remoure. Al moment del canvi, quan vaig entrar a jugar, em vaig sentir de nou jo mateixa, perquè el fet d'estar un any sense poder jugar oficialment un partit, no em completava al 100% i tornar a xafar el terreny de joc em va posar la pell de gallina.

Inés: Em va passar el temps molt ràpid. Va ser intens però vaig gaudir molt. La sensació de tornar a casa i gaudir del que m'agrada.

Quin ambient es respira al vestidor?

Sandra: Com he dit abans, l'ambient tant entre jugadores, com amb el cos tècnic és molt agradable i confortable. Una frase que bé representa la dinàmica entre nosaltres i ens diu el nostre entrenador Pepe Pla moltes vegades és: 'Heu de córrer totes per totes', és a dir, que si alguna no pot, les seues companyes estem per a donar-li suport i ajudar-la amb el necessari.

Entre nosaltres, que som gent de diferents edats hi ha una molt bona relació, dona gust jugar i compartir camp amb l'equip aquest any.

Inés: Doncs la veritat que molt bon ambient. Però ha sigut així des que vaig començar en l’equip. Tant les xiques com Pepe, Pablo i Quique són molt bons i els estonetes junts són molt guais. En el vestuari hi ha més serietat, però es nota el bon rotllo de tot l'equip.

Com és Pepe Pla com a entrenador?

Sandra: No tinc paraules per definir a Pepe. És una persona molt motivadora i constant, sempre ens ajuda en qualsevol cosa que necessitem. Com a entrenador, és la canya!! Ens motiva als entrenaments, ens anima al fet que donem més de nosaltres perquè sap que podem. Que hi ha jugadores que ens costa realitzar alguna cosa? No el preocupes, que Pepe estarà al teu costat per ajudar-te, animar-te i fer vorer que eres capaç d’aconseguir-ho amb esforç i constància. Igual que Pablo Bonastre, el nostre preparador físic, que en el meu cas m’ha ajudat molt a preparar-me per tornar a jugar després de la lesió. Són dos professionals que condueixen l'equip i fan un molt bon tàndem guiant i millorant-l’equip cada dia més.

Inés: Doncs per al poc de temps que porte en l’equip m’agrada molt la seua implicació en l’equip i la familiaritat que té amb totes. Em va acollir a l’equip des del minut 1 que vaig arribar.

Vos haveu fixat algun objectiu per la 21/22?

Sandra: Jo soc nova a l'equip, en un principi no ens hem marcat cap objectiu a llarg termini, perquè ja se sap que és una categoria complicada i sempre intentem anar partit a partit, donant el màxim possible com a equip.

Inés: Com a equip seguir sent la pinya que som i partit a partit, estar dalt. Donar el màxim de nosaltres i que es veja realment el que som. A nivell personal, tornar a superar-me a mi mateix i demostrar que el futbol és el que m’agrada.

 


Comparte en: